Benvolguts/des,
Un bon amic m'ha fet arribat un altre vídeo interessant:
http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=Cf1YZnMv4i8
Bon cap de setmana,
Alba
divendres, 23 de març del 2012
dimecres, 21 de març del 2012
dimecres, 29 de febrer del 2012
dimecres, 8 de febrer del 2012
1ª Entrega: Passem a l'acció.
La pro-activitat també s'ha revelat com un element bàsic per assolir "l'èxit" (entès d'una manera amplia, o sigui, no concentrant-nos només el l'acumulació de diners). Després doncs, de situar-nos i de decidir quin objectiu volem aconseguir, cal començar a donar passos en aquesta direcció. Amb el camí recorregut, crec que s'ha fet evident que el diner tal i com el coneixem a part d'estar mal repartit, no és suficient per al nombre de persones que actualment vivim al planeta Terra (per a més informació: http://www.ser-millonario.com/general/si-dividieramos-todo-el-dinero-del-mundo-en-partes-iguales/ ), davant d'aquesta realitat a mi se'm plantegen noves preguntes:
1. I si canviem la base d'aquesta riquesa mundial?
2. O si augmentem el valor d'aquesta?
3. I si a part de la riquesa que ja coneixem, n'utilitzem una altra?
Donat que el coaching és acció i encara que us sembli impossible, darrera d'aquest reguitzell de qüestions, hi ha coses a fer des del nostre nivell. Si que és cert que les preguntes 1 i 2, son molt més llunyanes, segurament només assolibles a través de campanyes a nivell mundial. No així la tercera. Coneixeu el món de l'economia social? Us recomano ferventment una ullada al blog:
http://www.vivirsinempleo.org/
Ja direu,...
Alba
1. I si canviem la base d'aquesta riquesa mundial?
2. O si augmentem el valor d'aquesta?
3. I si a part de la riquesa que ja coneixem, n'utilitzem una altra?
Donat que el coaching és acció i encara que us sembli impossible, darrera d'aquest reguitzell de qüestions, hi ha coses a fer des del nostre nivell. Si que és cert que les preguntes 1 i 2, son molt més llunyanes, segurament només assolibles a través de campanyes a nivell mundial. No així la tercera. Coneixeu el món de l'economia social? Us recomano ferventment una ullada al blog:
http://www.vivirsinempleo.org/
Ja direu,...
Alba
diumenge, 29 de gener del 2012
2ª Entrega: Cap on volem anar?
Ja torno a ser per aquí.
Heu tingut temps de pensar una mica en el tipus d'utopia que us agradaria perseguir?
Jo, us he de ser franca, fa molt i molt de temps que hi dedico esforços. El per què, no us ho puc explicar però, qui em coneix de temps, sap que ja de molt petita, sempre m'he preocupat per la sort dels meus congèneres. O igual si que puc trobar una explicació a per aquesta preocupació. El que em feia mal llavors i el que em fa mal ara és el desaprofitament del recurs humà. Com podem tolerar, com espècie, que tantes i tantes persones no arribin a aportat tot el que poden a la nostra societat?
Així que per contradicció, crec que l'objectiu general de la nostra utopia compartida ha de ser:
Treballar per a que el major nombre de persones, a partir d'avui mateix, pugui disposar d'una quotidianitat prou digna per extreure el millor de si mateixes.
Què us sembla? Un somni? I per que us penseu que serveixen el somnis?
En la propera entrega parlarem de com concretar aquest gran objectiu.
Bona setmana i ànims que ja l'hi comencem a veure el cap,
Heu tingut temps de pensar una mica en el tipus d'utopia que us agradaria perseguir?
Jo, us he de ser franca, fa molt i molt de temps que hi dedico esforços. El per què, no us ho puc explicar però, qui em coneix de temps, sap que ja de molt petita, sempre m'he preocupat per la sort dels meus congèneres. O igual si que puc trobar una explicació a per aquesta preocupació. El que em feia mal llavors i el que em fa mal ara és el desaprofitament del recurs humà. Com podem tolerar, com espècie, que tantes i tantes persones no arribin a aportat tot el que poden a la nostra societat?
Així que per contradicció, crec que l'objectiu general de la nostra utopia compartida ha de ser:
Treballar per a que el major nombre de persones, a partir d'avui mateix, pugui disposar d'una quotidianitat prou digna per extreure el millor de si mateixes.
Què us sembla? Un somni? I per que us penseu que serveixen el somnis?
En la propera entrega parlarem de com concretar aquest gran objectiu.
Bona setmana i ànims que ja l'hi comencem a veure el cap,
diumenge, 22 de gener del 2012
1ª Entrega: Cap a on volem anar?
I perquè tan col·lectiu? Com ja comentava en un altre post, actualment hi ha nivells de la nostra vida que no es poden contemplar d'una altra manera que no sigui la globalitzada. El nostre futur, el de tots, ha de ser dissenyat en les línies fonamentals, de forma conjunta. Aquesta és la única manera d'aconseguir certa coherència en la realitat. I aquí estimats/des lectors/es meves és on crec que els nostres GRANS LÍDERS van fatals. Deixeu-me que citi només un parell de realitats que ho reflecteixen, o potser tres:
1. Pocs acords a nivell planetari.
2. Quan els acords es produeixen, mínima implicació.
3. Subordinació, sempre, d'aquest acords a les necessitats dels poders econòmics.
Així doncs, anem a dissenyar la nostra utopia:
"Una sociedad no vive sin utopías, es decir, sin un sueño de dignidad, de respeto a la vida y de convivencia pacífica entre las personas y pueblos. Si no tenemos utopías nos empantanamos en los intereses individuales y grupales y perdemos el sentido del bien vivir en común."
Leonardo Boff
Si voleu podeu col·laborar-hi: en quin tipus món us agradaria viure d'aquí a 15 anys?
Ens veiem en uns dies, bona setmana,
Alba
1. Pocs acords a nivell planetari.
2. Quan els acords es produeixen, mínima implicació.
3. Subordinació, sempre, d'aquest acords a les necessitats dels poders econòmics.
Així doncs, anem a dissenyar la nostra utopia:
"Una sociedad no vive sin utopías, es decir, sin un sueño de dignidad, de respeto a la vida y de convivencia pacífica entre las personas y pueblos. Si no tenemos utopías nos empantanamos en los intereses individuales y grupales y perdemos el sentido del bien vivir en común."
Leonardo Boff
Si voleu podeu col·laborar-hi: en quin tipus món us agradaria viure d'aquí a 15 anys?
Ens veiem en uns dies, bona setmana,
Alba
dilluns, 16 de gener del 2012
2ª Entrega: On som?
Com hem arribat aquí?
Diria que bàsicament per tres causes:
1. Des de l'inici del sistema capitalista podem trobar diferents concentracions de recursos. O sigui, ja de sortida existien diversos estatus.
2. Certes dinàmiques "involuntàries", han seguit promovent la concentració d'aquest capital.
3. Com diu en Raimon Samsó: "El problema d'aquest món és l'excés d'egoisme. O dit d'una altra manera: la manca d'amor". Aquesta frase és extrapolable a l'actuació d'una part d'empreses, institucions, organitzacions...
De manera que l'objectiu d'acumular recursos materials ha portat a idear variades directrius, algunes de més subtils i d'altres de més barrudes que han donat com a resultat una realitat on el poder econòmic és superior al poder polític. No és estrany doncs que algunes decisions que es prenguin a nivell polític persegueixin interessos "un pèl" contraposats a la qualitat de vida dels ciutadans que representen.
I això, fins quan?
Diria que el límit depèn de nosaltres. De fins on estem disposats a aguantar.
Recordeu el joc del "Monopoly". Què passa quan pocs jugadors acumulen les caselles que generen més ingressos? El joc estona avorrit, oi? En el cas de la versió real, no només és torna avorrit, sinó que també cruel.
Tot plegat em porta a demanar: Si aquest sistema capitalista (que no deixa de ser una abstracció humana), fa patir a tants i tants milions de persones, per què no el canviem?
Continuarà,...
Diria que bàsicament per tres causes:
1. Des de l'inici del sistema capitalista podem trobar diferents concentracions de recursos. O sigui, ja de sortida existien diversos estatus.
2. Certes dinàmiques "involuntàries", han seguit promovent la concentració d'aquest capital.
3. Com diu en Raimon Samsó: "El problema d'aquest món és l'excés d'egoisme. O dit d'una altra manera: la manca d'amor". Aquesta frase és extrapolable a l'actuació d'una part d'empreses, institucions, organitzacions...
De manera que l'objectiu d'acumular recursos materials ha portat a idear variades directrius, algunes de més subtils i d'altres de més barrudes que han donat com a resultat una realitat on el poder econòmic és superior al poder polític. No és estrany doncs que algunes decisions que es prenguin a nivell polític persegueixin interessos "un pèl" contraposats a la qualitat de vida dels ciutadans que representen.
I això, fins quan?
Diria que el límit depèn de nosaltres. De fins on estem disposats a aguantar.
Recordeu el joc del "Monopoly". Què passa quan pocs jugadors acumulen les caselles que generen més ingressos? El joc estona avorrit, oi? En el cas de la versió real, no només és torna avorrit, sinó que també cruel.
Tot plegat em porta a demanar: Si aquest sistema capitalista (que no deixa de ser una abstracció humana), fa patir a tants i tants milions de persones, per què no el canviem?
Continuarà,...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)