També és molt comú recollir, tan de forma més teòrica com
més informal, la realitat d'una correlació més directa entre relació sexual i
enamorament en el cas de les dones que en el cas del homes. I això per què?
Doncs, personalment crec que la resposta l'hem d'anar a
buscar en el nostre nivell més biològic i per tant menys racional i conscient.
El procés d'enamorament era necessari per a la supervivència de l'espècie.
M'explico. Antigament, darrere dels impulsos instintius
d'atracció entre home i dona solia ser inevitable: la gestació, el part i una
dura criança (alletament i cura). Per la qual cosa la dona que en molts casos
afrontava aquest procés amb força solitud, necessitava una raó per a
suportar-ho: una idealització del progenitor de la criatura. La dona
necessitava creure que aquella criatura que estava tirant endavant era algú
molt valuós. És per això que les dones, encara actualment, segueixen
enamorant-se en molts casos de les seves parelles sexuals.
Sabent això, les dones hem de saber contextualitzar aquest
procés químic. Si aquesta resposta de la natura, ens convé o no donar-l'hi
seguiment des d'un nivell més racional i conscient. Principi de funcionalitat.
Què tingueu feliços enamoraments,
Alba Simon.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada