I perquè tan col·lectiu? Com ja comentava en un altre post, actualment hi ha nivells de la nostra vida que no es poden contemplar d'una altra manera que no sigui la globalitzada. El nostre futur, el de tots, ha de ser dissenyat en les línies fonamentals, de forma conjunta. Aquesta és la única manera d'aconseguir certa coherència en la realitat. I aquí estimats/des lectors/es meves és on crec que els nostres GRANS LÍDERS van fatals. Deixeu-me que citi només un parell de realitats que ho reflecteixen, o potser tres:
1. Pocs acords a nivell planetari.
2. Quan els acords es produeixen, mínima implicació.
3. Subordinació, sempre, d'aquest acords a les necessitats dels poders econòmics.
Així doncs, anem a dissenyar la nostra utopia:
"Una sociedad no vive sin utopías, es decir, sin un sueño de dignidad, de respeto a la vida y de convivencia pacífica entre las personas y pueblos. Si no tenemos utopías nos empantanamos en los intereses individuales y grupales y perdemos el sentido del bien vivir en común."
Leonardo Boff
Si voleu podeu col·laborar-hi: en quin tipus món us agradaria viure d'aquí a 15 anys?
Ens veiem en uns dies, bona setmana,
Alba
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada