diumenge, 13 de maig de 2012

Per què s'enamoren les dones?

Un dels àmbits que sol donar més "problemes" a les persones adultes és el de la parella. Abans d'ahir el suplement "Estilos de Vida", de la Vanguardia, publicava un article sobre les diferents actituds que s'executen depenent del genere. Però, un altre aspecte interessant a tenir en compte quan abordem aquest tema és: per què s'enamoren les dones?

També és molt comú recollir, tan de forma més teòrica com més informal, la realitat d'una correlació més directa entre relació sexual i enamorament en el cas de les dones que en el cas del homes. I això per què?

Doncs, personalment crec que la resposta l'hem d'anar a buscar en el nostre nivell més biològic i per tant menys racional i conscient. El procés d'enamorament era necessari per a la supervivència de l'espècie.

M'explico. Antigament, darrere dels impulsos instintius d'atracció entre home i dona solia ser inevitable: la gestació, el part i una dura criança (alletament i cura). Per la qual cosa la dona que en molts casos afrontava aquest procés amb força solitud, necessitava una raó per a suportar-ho: una idealització del progenitor de la criatura. La dona necessitava creure que aquella criatura que estava tirant endavant era algú molt valuós. És per això que les dones, encara actualment, segueixen enamorant-se en molts casos de les seves parelles sexuals.

Sabent això, les dones hem de saber contextualitzar aquest procés químic. Si aquesta resposta de la natura, ens convé o no donar-l'hi seguiment des d'un nivell més racional i conscient. Principi de funcionalitat.

Què tingueu feliços enamoraments,

Alba Simon.