diumenge, 29 de gener de 2012

2ª Entrega: Cap on volem anar?

Ja torno a ser per aquí.

Heu tingut temps de pensar una mica en el tipus d'utopia que us agradaria perseguir?

Jo, us he de ser franca, fa molt i molt de temps que hi dedico esforços. El per què, no us ho puc explicar però, qui em coneix de temps, sap que ja de molt petita, sempre m'he preocupat per la sort dels meus congèneres. O igual si que puc trobar una explicació a per aquesta preocupació. El que em feia mal llavors i el que em fa mal ara és el desaprofitament del recurs humà. Com podem tolerar, com espècie, que tantes i tantes persones no arribin a aportat tot el que poden a la nostra societat?

Així que per contradicció, crec que l'objectiu general de la nostra utopia compartida ha de ser:

Treballar per a que el major nombre de persones, a partir d'avui mateix, pugui disposar d'una quotidianitat prou digna per extreure el millor de si mateixes.

Què us sembla? Un somni? I per que us penseu que serveixen el somnis?

En la propera entrega parlarem de com concretar aquest gran objectiu.

Bona setmana i ànims que ja l'hi comencem a veure el cap,

diumenge, 22 de gener de 2012

1ª Entrega: Cap a on volem anar?

I perquè tan col·lectiu? Com ja comentava en un altre post, actualment hi ha nivells de la nostra vida que no es poden contemplar d'una altra manera que no sigui la globalitzada. El nostre futur, el de tots, ha de ser dissenyat en les línies fonamentals, de forma conjunta. Aquesta és la única manera d'aconseguir certa coherència en la realitat. I aquí estimats/des lectors/es meves és on crec que els nostres GRANS LÍDERS van fatals. Deixeu-me que citi només un parell de realitats que ho reflecteixen, o potser tres:

1. Pocs acords a nivell planetari.
2. Quan els acords es produeixen, mínima implicació.
3. Subordinació, sempre, d'aquest acords a les necessitats dels poders econòmics.

Així doncs, anem a dissenyar la nostra utopia:

"Una sociedad no vive sin utopías, es decir, sin un sueño de dignidad, de respeto a la vida y de convivencia pacífica entre las personas y pueblos. Si no tenemos utopías nos empantanamos en los intereses individuales y grupales y perdemos el sentido del bien vivir en común."

Leonardo Boff

Si voleu podeu col·laborar-hi: en quin tipus món us agradaria viure d'aquí a 15 anys?

Ens veiem en uns dies, bona setmana,

Alba

dilluns, 16 de gener de 2012

2ª Entrega: On som?

Com hem arribat aquí?

Diria que bàsicament per tres causes:

1. Des de l'inici del sistema capitalista podem trobar diferents concentracions de recursos. O sigui, ja de sortida existien diversos estatus.

2. Certes dinàmiques "involuntàries", han seguit promovent la concentració d'aquest capital.

3. Com diu en Raimon Samsó: "El problema d'aquest món és l'excés d'egoisme. O dit d'una altra manera: la manca d'amor". Aquesta frase és extrapolable a l'actuació d'una part d'empreses, institucions, organitzacions...

De manera que l'objectiu d'acumular recursos materials ha portat a idear variades directrius, algunes de més subtils i d'altres de més barrudes que han donat com a resultat una realitat on el poder econòmic és superior al poder polític. No és estrany doncs que algunes decisions que es prenguin a nivell polític persegueixin interessos "un pèl" contraposats a la qualitat de vida dels ciutadans que representen.

I això, fins quan?

Diria que el límit depèn de nosaltres. De fins on estem disposats a aguantar.

Recordeu el joc del "Monopoly". Què passa quan pocs jugadors acumulen les caselles que generen més ingressos? El joc estona avorrit, oi? En el cas de la versió real, no només és torna avorrit, sinó que també cruel.

Tot plegat em porta a demanar: Si aquest sistema capitalista (que no deixa de ser una abstracció humana), fa patir a tants i tants milions de persones, per què no el canviem?

Continuarà,...

divendres, 13 de gener de 2012

1ª Entrega: On som?

Una de les feines més importants en un procés de coaching és, prendre consciència de la situació "real" del client. Sinó sabem que és el que va malament, difícilment hi podrem incidir. Anem doncs a fer aquest pas.

On som com a societat? (Valen aportacions, és clar).

A mi em sembla que el que més ens preocupa actualment és la situació econòmica. Quina? Podríem parlar de Catalunya, Espanya, Europa,... Crec però, que tothom ja s'ha adonat que si alguna cosa està plenament globalitzada, aquesta és l'economia o podríem parlar del capital. Aquí ja tenim un primera curiositat:

  • Vivim en un món on el capital es pot moure lliurement (en alguns casos sense haver de pagar cap mena d'impost), mentre que les persones tenen restriccions, depenent aquestes del lloc d'origen del individu, dels seu estatus econòmic i finalment, del país al qual es vulgui dirigir.

I què passa amb aquest capital?

(He de dir que jo no soc una gran entesa en el tema, no soc economista - si voleu podeu mirar el meu currículum http://www.albasimon.com/index.php/curriculum - però, des de fa un temps estic intentant entendre per què la gent del meu voltant està perdent de forma significativa el seu nivell adquisitiu).

Doncs, si intentem explicar-ho com per a nens de 4 anys, la cosa aniria així:

"Hi havia una vegada un món on s'hi podien trobar diferents mars, en cadascun d'aquests mars hi havien diferents peixos depredadors, els peixos grans s'anaven menjant els petits però, de mica en mica, en alguns mars varen començar ha arribar d'altres peixos depredadors més gran que venien d'altres mars, aquest darrers, cada cop eren més grans i els mitjans anaven desapareixent." (Igual us recorda al que va passar al Parc de l'Agulla amb els silurs).

Podeu llegir més informació al respecte a: http://www.utopia.pcn.net/pobreza.html

Continuarà,...


dissabte, 7 de gener de 2012

Reflexions per avançar en positiu (o el per què d'aquest blog).

Primer de tot, permeteu-me que em presenti: sóc l'Alba Simon, coach de professió i vocació.

En segon lloc, em sembla adient, comentar el per què de la creació d'aquest blog. (Avui en dia en podem trobar moltíssims d'aquests espais a Internet però, crec que és fonamental explicitar quin objectiu o objectius es persegueixen per no fer perdre temps a la gent). Així que aquí teniu els meus:

A. Posar les coses a lloc, des de la disciplina del coaching.
B. Disposar d'un nou espai virtual per donar-me a conèixer.

Si seguim pas a pas, igual ara toca explicar de manera entenedora com a mínim el primer objectiu:

A. Posar les coses a lloc, des de la disciplina del coaching.

Arran de la situació socio-econòmica en que ens trobem s'ha entrat en una espiral de pessimisme massa elevat pel meu gust, diria que fins i tot, massa excessiu per esdevenir ciutadans eficients. També es cert que de tant en tant podem trobar alguns discursos que pequen precisament del contrari. Si aprofundim en el món del coaching veurem que ni una ni l'altra corrent ens afavoreixen. Així doncs, anem a exercitar-nos per ser el màxim d'objectius possibles.

Pel que fa al segon objectiu esmentat, diria que queda prou clar, no? Sinó és el cas, puc extendrem.

Fins ben aviat,